Som un enginyer de sistemes amb una llarga trajectòria que va tenir el primer contacte amb Linux a través de Debian GNU/Linux a mitjan anys noranta. Vaig començar com a desenvolupador de programari (front-end i back-end), però ben aviat em vaig endinsar en l’peració de serveis d’Internet amb servidors dedicats i, més endavant, amb la virtualització.
Al llarg del camí també vaig aprendre sobre monitoratge, automatització i gestió de la configuració. El que avui dia es coneix com a DevOps ja era sentit comú per a mi quan tenia vint anys, ja que mai no vaig compartir aquesta divisió entre desenvolupament i operacions.
Vaig passar alguns anys alternant els rols de cap de projecte i enginyer de sistemes i, finalment, vaig cofundar una empresa que oferia serveis de VoIP i d’enginyeria de sistemes, cosa que em va portar a ocupar un càrrec de director general a l’administració pública durant dues legislatures (la meva petita contribució de servei públic).
El bell és millor que el lleig. L’explícit és millor que l’implícit. El simple és millor que el complex. El complex és millor que el complicat.
Fora de línia, practic molts esports (natació, vòlei platja, pàdel surf i senderisme, entre d’altres) i entren jugadores de voleibol.
El que més m’agrada a la vida és aprendre, així que sempre tenc ganes de conèixer gent nova i compartir coneixement i experiències. Normalment som molt apassionat amb tot el que faig: m’agrada practicar esports, assistir a esdeveniments d’òpera i música clàssica, llegir llibres, cuinar i mirar pel·lícules i sèries.
I també m’agrada escriure sobre el que aprenc i el que faig; d’aquí aquest blog. Tots els articles que conté es basen en programari lliure i de codi obert, i estan llicenciats sota Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0 (CC BY-SA 4.0).
Sobre el lloc #
En català, calabruix vol dir calamarsa, grans de gel o pedregada, segons com s’utilitzi. Els grans de calabruix es formen quan les gotes de pluja són elevades pels corrents ascendents d’una tempesta fins a zones extremadament fredes de l’atmosfera i es congelen. Aleshores creixen en col·lidir amb gotes d’aigua líquida que es congelen a la superfície del gra.
Les tempestes d’estiu són les més salvatges. Poden esquinçar completament un indret. No hi ha res de suau ni delicat en la pluja: cau a bots i barrals, un torrent immens i pesant. El tro és tan proper i fort que el sents pertot arreu. I, de vegades, hi ha calabruix.
Imatge de fons de la pàgina principal de Korawat Thatinchan.